LA CONTALLA DELS PRESONERS

A l’entrada de l’església del santuari de Bellmunt hi ha, penjades a la paret, unes cadenes molt grosses que, segons la llegenda, hi van ser dutes per uns traginers que havien estat empresonats injustament i als quals la Mare de Déu de Bellmunt va ajudar a escapar de la seva presó. Segons l’historiador Antoni Pladevall i Font, no hi ha cap documentació sobre aquest fet. En canvi però, la tradició oral ens ha fet arribar la contalla en forma de cançó, que fins no fa massa anys s’havia cantat en els aplecs del santuari. La cançó consta en el recull de Joan Amades Les cent millors cançons populars catalanes publicat el 1948 per l'Editorial Selecta i fa així:

En són traginers
de la vall canera,
vénen de tragí,
vénen de l’Auvèrnia:
vénen de...etc.

Els matxos que menen
gasten gran fatxenda,
porten cascavells,
manteta i coberta:
porten... etc.

Al del plomall blanc
l’aigua se l’emmena,
reclamen als Sants
que per patrons tenen;
reclamen... etc.

La justícia ho sap,
els ha anat a pendre,
els han agafat
i a la presó els menen;
en les mans grillons,
i en el coll cadenes;
en les mans... etc.

A la mitja nit
gran claredat veuen,
la Mare de Déu
que els ha anat a veure,
les claus a les mans
com escarcellera;
les claus... etc.

Els presos se’n van,
ja en passen la serra;
Moreu va al davant,
Jordi va al darrera;
Moreu va... etc.

Ningú no ho ha vist
sinó una donzella
que en prenia el sol
a vora de l’era;
que en prenia... etc.

Ella en fa un gran crit
a l’escarcellera
i els presos se’n van,
ja en passen la serra;
Moreu va al davant,
Jordi va al darrera.

Moreu se girà:
- Jordi, no segueixes?
- No puc caminà
ni trepitjà en terra
de tan carregat
amb estes cadenes;
de tan carregat... etc.

- No t’espantis, no,
que ja veig la Verge
Reina de Bellmunt,
de cels i de terra;
Reina de... etc.

En sent dalt del cim
entren a l’església,
deixen els grillons,
deixen les cadenes;
deixen... etc.

Troben tot baixant
els que els persegueixen,
oh! prodigi gran,
no els varen conèixer;
oh! prodigi... etc.